logo


El passat 22 de febrer, Ambdrets i l’Associació Catalana per la Pau van convocar diferents experts per abordar els desafiaments que representa l’arribada de persones refugiades, tant des de l’àmbit local i nacional, com a nivell internacional. La jornada Els reptes en l’acollida de les persones refugiades va reunir al Centre Cívic del Pati Llimona uns cinquanta assistents, que van poder conèixer alguns dels models i solucions proposats des de les organitzacions i les administracions, així com el testimoni de persones que han patit l’exili de prop o en primera persona.

Jornada acollida refugiadesLa jornada comptava amb la col·laboració de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO i de l’Associació Catalunya-Líban, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

La presentació va anar a càrrec de Maria Peix, responsable de cooperació de l’AMB, i Àgata Sol, directora d’Ambdrets. A continuació, va tenir lloc la conferència inaugural, oferta per Jordi Vaquer, analista polític i director regional per a Europa d’Open Society Foundations.

Vaquer va obrir el seu discurs reclamant un compromís més efectiu per part d’Europa en el tema de l’acollida, davant l’evidència que pràcticament tot el pes l’estan assumint països no europeus (es va referir a casos com el del Líban, Jordània, Turquia o Sudan del Sud). Paral·lelament, va analitzar el fenomen a l’alça de l’extrema dreta en alguns països europeus, com Alemanya, Hongria o Dinamarca, i les actituds violentes d’aquests grups vers els refugiats. Per contrarestar-ho, va assegurar, el primer que cal fer és fomentar “vies segures, legals i controlades”.

Va denunciar també les pressions que pateixen les organitzacions que treballen a les fronteres (Itàlia, Grècia, Marroc…), amb exemples recents com el de l’activista i defensora de drets Helena Maleno.

Jornada acollida refugiadesSegons Vaquer, una de les claus en el procés d’acollida és incloure de manera activa la població local. A més, cal treballar per garantir no únicament la seguretat o l’alimentació de la població refugiada sinó anar més enllà i plantejar des del primer moment altres necessitats, com l’educació o l’accés al mercat laboral, per tal de facilitar-ne la integració social.

Mónica García, directora de Red Acoge, va coincidir amb Vaquer en el fet que el sistema actual no situa la persona sol·licitant d’asil al centre de les prioritats.

La manca de flexibilitat del sistema, en aquest cas l’espanyol, provoca tota una sèrie d’entrebancs i dificultats per a les persones refugiades, que es topen amb una realitat que difereix enormement de les expectatives establertes a priori. Incertesa davant de l’evolució de la seva situació administrativa (per l’alta burocratització imperant), integració precària, traves a l’hora de trobar feina i allotjament, variacions substantives en el seu estatus social i professional… són alguns dels principals problemes ressenyats per García.

Després va ser el torn de Rima Krounbi, sots alcaldessa d’Arsaal. Aquesta població del nord-est del Líban, fronterera amb Síria, ha sigut en els darrers anys un dels principals punts d’arribada de refugiats des que esclatà la guerra al país veí l’any 2011.

Krounbi va començar la seva intervenció agraint a la comunitat catalana les ajudes i els projectes humanitaris que s’estan destinant al Líban.

La realitat d’Aarsal és colpidora: juntament a una població autòctona de 27.000 libanesos hi viuen 120.000 persones refugiades sirianes. Per si la pressió demogràfica fos poca, l’accés a les àrees rural i industrial ha quedat restringit a causa de la prohibició d’entrada i sortida imposada des de les forces de seguretat. El resultat: una situació molt complicada, caracteritzada per la manca d’accés als recursos bàsics, com l’aigua, problemes sanitaris, etc.

Jornada acollida refugiadesCom a conseqüència, s’han produït enfrontaments entre la població local i la refugiada, que lluiten per accedir als escassos recursos existents. Al mateix temps, aquells habitants que disposaven d’un cert capital han estat els primers a marxar cap a d’altres indrets, amb la consegüent pèrdua d’oportunitats de riquesa i inversions per al municipi.

Finalment, Krounbi va voler destacar especialment el treball que realitzen les organitzacions civils a la zona.

La jornada es va cloure amb una taula rodona que pretenia analitzar, des del punt de vista de les persones que d’una o altra manera han viscut l’experiència del refugi, de quina manera es pot millorar l’acollida.

Ziad Haidar, periodista i corresponsal a Síria, va parlar de les seves experiències amb persones refugiades, fruit de la seva professió. Va denunciar la utilització que sovint es fa del refugiat com a element de pressió política i social.

Per la seva banda, José Luis Nvumba Mañana, advocat guineà i un dels fundadors del Movimiento Nacional de Liberación de Guinea Ecuatorial, va relatar aspectes del seu exili a Catalunya. Va insistir en dues necessitats: d’una banda, la professionalització de totes les persones que treballen en temes d’acollida: cal un coneixement profund de l’origen i la situació dels sol·licitants i atendre’ls de manera individualitzada; de l’altra banda, una major coordinació entre administracions i serveis, perquè la situació jurídica de la persona és fonamental, ja que en bona mesura determinarà el seu futur.