Després de més de dos anys de negociacions a L’Havana entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC-EP, aquest país està més a prop que mai d’assolir la fi del conflicte armat.
Des que es van instal·lar els diàlegs de pau, les dues parts han avançat en una agenda que contempla la necessitat d’acordar punts crucials, com la Política de desenvolupament agrari integral, la Participació Política, la Solució al problema de les drogues il·lícites, determinar qui és víctima del conflicte armat i la caracterització de la fi del conflicte.
Són temes crucials. La necessitat històrica de donar resposta a les aspiracions de milions de colombianes i colombians passa per trobar una solució a aquestes necessitats, comptant amb l’aval i la participació de la ciutadania, que és qui, finalment, ha de referendar els acords.
Malgrat que el procés de negociació segueix obert, i els acords als quals s’ha anat arribant encara no són del tot ferms, la mobilització d’una part important de la societat colombiana ha aconseguit que els actors armats emprenguin, en paral·lel a la negociació, un procés de refredament de l’escalda del conflicte, pel qual les FARC-EP es van comprometre a no iniciar accions armades, mentre es posen en marxa els preparatius per a la realització d’accions conjuntes de retirada de les mines en diverses parts del país. No obstant, desenes d’activistes camperols, indígenes i sindicalistes han estat assassinats durant el transcurs d’aquestes negociacions.
És arriscat seguir negociant enmig de la guerra. Qualsevol incident dificulta el procés i trenca la confiança de les parts, especialment si tenim en compte l’ofensiva de l’extrema dreta colombiana, encapçalada per l’expresident Álvaro Uribe, representant dels interessos dels sectors ramaders i oligàrquics així com de part de l’exèrcit. És urgent que les passes iniciades amb l’objectiu de desescalar el conflicte es concretin en una treva bilateral completa.
Bona part de la solució del conflicte tindrà a veure amb l’accés a la terra dels sectors que històricament n’han estat desposseïts
A Colòmbia, les causes de la guerra són diverses; però bona part de la solució del conflicte tindrà a veure amb l’accés a la terra dels sectors que històricament n’han estat desposseïts. Colòmbia té 114 milions d’hectàrees, de les quals 40 milions pertanyen al 0,8% de la població; una xifra que escandalitzaria a qualsevol país on es respectés la diversitat i el dret a viure amb dignitat.
Des de les organitzacions socials i camperoles existeixen alternatives i propostes, que en aquest moment estan damunt la taula i que tant el govern com la insurgència han de valorar per incorporar-les a les diferents solucions. Estem davant una oportunitat històrica per assolir-ho.
I també hem de tenir en compte que la pau no pot construir-se des de la desmemòria ni des de l’oblit. 50 anys de guerra han comportat desenes de milers de desaparicions forçades, assassinats i massacres contra la població civil o el genocidi per part d’una força política, la Unión Patriótica. Els responsables d’aquests actes han d’assumir-los. No hi haurà pau sense l’esclariment de les violacions als drets humans, justícia als seus causants i reparació per a les víctimes.
La societat civil colombiana i la comunitat internacional han de redoblar el suport al procés de pau, blindant-lo davant les provocacions dels seus enemics. Aquest és també el nostre compromís, després de 15 anys treballant al país, al costat de les organitzacions populars i camperoles.
Xavier Cutillas
President de l’ACP
