Els països del MENA (Middle East and North Africa) es troben actualment immersos en processos de revoltes i canvis de caràcter social i polític. Aquests factors, agreujats per un context de crisi econòmica a nivell mundial, han incidit en un empitjorament de les condicions de vida dels sectors socials més vulnerables, especialment de les dones.
Un altre factor comú als tres països de la regió és que tot i que les seves constitucions reconeixen formalment la igualtat entre l’home i la dona, en diversos àmbits de l’ordenament jurídic com el dret civil, el dret penal o el dret laboral la influència de les lleis consuetudinàries, religioses i, en alguns casos, provinents del període colonial, fa que ella encara es trobi en una situació de discriminació.
En els estats àrabs, l’estructura patriarcal es defineix pel llinatge patrilineal i per ser de tradició patrilocal, és a dir, quan les dones es casen s’incorporen a les famílies dels seus marits. L’individu ha de pertànyer a un grup familiar definit per l’element masculí per poder ser membre de la nació i adquirir els drets i responsabilitats de la ciutadania. Per tant, els homes àrabs es converteixen en ciutadans i caps de família; i les dones, com a ciutadanes, són tractades com a menors d’edat i se’ls apliquen lleis que els exigeixen obtenir el permís dels tutors (pares, marits, germans, etc.) per casar-se, viatjar o crear un negoci.
Les dones àrabs es veuen discriminades en nombrosos àmbits de la vida com la salut, l’educació, el matrimoni i l’activitat professional; a més d’exposar-se a situacions de violència de gènere com violacions, crims “d’honor”, matrimonis de menors d’edat o agressions dins de la família.
Els informes fets pel Comitè de les Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) ofereixen una visió global de la violència de gènere, i com aquesta és abordada per part dels governs dels tres països on es desenvolupa el projecte.
En el cas de Jordània, es denuncia l’absència d’una llei especial que protegeixi a les dones víctimes de la violència i la manca d’enjudiciament i sanció dels autors d’aquests actes, en particular de la violència de gènere. També es posa èmfasi en les actituds socials i, sobretot, dels funcionaris judicials que dissuadeixen a la dona de denunciar els actes de violència.
Pel que fa al Líban, el Comitè també fa constar la vigència de disposicions discriminatòries incloses en el Codi Penal: l’article 503, que tolera la violació dins del matrimoni; l’article 522, que permet retirar els càrrecs en els casos de violació, i l’article 562, que permet l’atenuació de la pena per delictes comesos en nom de l’honor.
Finalment, en el cas d’Egipte encara no s’aplica un enfocament integral a la prevenció i eliminació de la violència contra la dona a la llar, la violació pel marit, la violència en els centres de detenció o els delictes “d’honor”; a més de l’alt nivell de violència contra les adolescents i les joves casades.
El projecte que s’impulsa des de l’Associació Catalana per la Pau contribueix a la denuncia del nivell de violència de gènere al MENA i al procés d’empoderament de les organitzacions de dones mitjançant el treball en xarxa que desenvolupen la LLWR, la Mousawat Association–Wardeh Boutros for Women’s Work (MWB, Líban), l’Egyptian Organization for Development Rights (EODR, Egipte), l’Arab Women Organization (AWO, Jordània) i l’ACP.
El seu objectiu és intercanviar experiències, coordinar les organitzacions i enfortir-les com a interlocutores per denunciar i visualitzar el nivell de violència de gènere. D’aquesta manera es consoliden les condicions propícies per promoure en els àmbits polític, econòmic, social i confessional una cultura que situï l’equitat de gènere en centre de la legalitat institucional i social en aquests països.
Àrea geogràfica: regió del MENA: Beirut (Líban); Amman (Jordània); i El Caire, (Egipte).
Duració: 12 mesos
Socis locals: League of Lebanese Women’s Right (LLWR) i Mouwasat Association – Wardieh Boutros for Women’s Work (MWB) al Líban; Arab Women Organization (AWO), a Jordània; i The Egyptian Organization for Development Rights (EODR), a Egipte.
Finançadors: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
Cost total del projecte: 135.000 €
Amb el suport de:
.
.
