La ciutat palestina a Cisjordània està parcialment ocupada per colons i controlada per centenars de soldats israelians, fent quasi impossible la vida a aquelles persones que hi resisteixen.
Checkpoint a Shuhada street, carrer central d’Hebron. Jenn Lindsay
El territori palestí de Cisjordània i Jerusalem Est està ocupat per més de mig milió de colons israelins, tal com explica Al-Jazeera. Tenint en compte que la població palestina total, afegint la de Gaza és de 5 milions, la xifra és elevada, i ha anat augmentant amb el temps, degut a la impunitat de la que gaudeixen les colònies que es van apropiant de les terres palestines sense cap actuació per part del govern d’Israel (i que segons les lleis internacionals són ilegals).
La ciutat i els voltants d’Hebron, o al-Khalil en palestí, al sud de Cisjordània, era un node econòmic molt important, i des de l’ocupació jueva el 1967, és la zona on la presència de colons i militars és la més elevada de tot el país. Des de la segona intifada l’any 2000, aquesta ocupació està creixent, i es torna molt evident i agressiva. Les restriccions d’Israel i els sabotejos de la mateixa població colona cap a la palestina (cops de pedra a les finestres, o llançar deixalles a les cases, entre altres pràctiques) han convertit Hebron en una “ciutat fantasma”, segons expliquen les mateixes persones que hi habiten, ja que molta gent s’ha vist forçada a abandonar els comerços o habitatges.
Segons dades d’una enquesta realitzada per B’Tselem (El Centre Israelià d’Informació pels Drets Humans als Territoris Ocupats), 1041 habitatges, un 41,9% del total del centre històric, van ser abandonats fins l’any 2007, i 1829 dels locals comercials estàn ara tancats. Això representa un 76,6% de les botigues; i com a mínim, 440 van ser sota ordre militar.
La vida quotidiana és la resistència: dins la ciutat, l’assetjament és constant, ja que l’assentament jueu està situat al seu centre i els colons i els soldats armats amb metralletes es passegen per la població, sovint intimidant a les persones que hi habiten. A més, els controls injustificats, detencions o escorcolls són freqüents, i per moure’s per la ciutat s’han de travessar checkpoints que envolten la zona “ocupada” (tot i que hi ha presència militar arreu de la ciutat) on viuen 30.000 dels 120.000 habitants totals, fent que anar a l’escola, a treballar, a comprar, a la mesquita, o simplement circular esdevingui un camí ple d’entrebancs, en forma de violència que molts cops esdevé física i mortal.
Segons International Solidarity Movement, el novembre de 2015 van morir 43 joves palestins per atacs armats de soldats israelians, i 1900 van ser ferits. Aquests atacs són fruit de les noves mesures de seguretat aplicades per l’estat d’Israel, per aplacar les mostres de resistència de les habitants de la regió. A les poblacions del voltant de la ciutat, on hi viuen unes 4.000 persones, també hi ha un assetjament militar desmesurat, amb l’agravant que són nuclis petits, i és més difícil fer front al control i la violència. La zona del sud d’Hebron és considerada la més vulnerable de tota Cisjordània.
El 1980 es va declarar “zona militar tancada”, encerclant 14 pobles; més tard es va expulsar temporalment a la majoria d’habitants quan va esdevenir “zona de foc”, i l’any 2012 es va anunciar la destrucció de la resta de pobles (9), que de moment resisteixen de forma organitzada. L’estratègia de l’estat d’Israel recorda al colonialisme britànic del 1940, de fet B’Tselem ho qualifica d’arcaic: es prohibeix la construcció de centres escolars o mèdics, així com la pavimentació de carrers, o l’abastiment d’aigua i electricitat de les xarxes que els israelians han construït.
L’any 2013, les Nacions Unides, a través de l’OCHA (Oficina per la Coordinació d’Assumptes Humanitaris), avisava que les famílies integrants d’aquestes comunitats que no poden construir legalment en el seu territori estan vivint per sota dels estàndards bàsics de vivenda.
Noi palestí traient aigua d’una cisterna. Khirbet Jenbah, Turons del Sud d’Hebron, 7 d’agost del 2012. Sharon Azran, B’Tselem.
Fins i tot recollir l’aigua de la pluja és impossible: les forces d’Israel destrueixen eles cisternes que construeixen per emmagatzemar-la. És per aquest motiu que l’ACP dóna suport a les organitzacions com la Palestinian Farmers Union, que està promovent l’ús de sistemes d’emmagatzematge d’aigua per al rec de cultius ecològics, que permetin fer front a aquestes imposicions a la regió, i a tot el territori ocupat, col·laborant a que les comunitats s’autoorganitzin en cooperatives per fer front a l’ocupació.
