OBJECTIU DEL PROJECTE
Contribuir a la construcció de pau i la reconciliació a Colòmbia a través del suport directe a les víctimes del conflicte enfortint l’estat de dret i promovent respecte als DDHH en el país, mitjançant:
- Un procés d’educació i empoderament amb les comunitats locals que potenciï la seva capacitat d’actuació davant situacions de risc de violació als Drets Humans.
- El tractament oportú en casos de violacions als Drets Humans, mitjançant l’assistència jurídica.
- La visibilitat, a nivell nacional i internacional, de la situació en matèria de Drets Humans de la regió del sud orient colombià.
- L’establiment d’escenaris d’incidència política i social amb organismes governamentals i no governamentals per a la defensa dels Drets Humans a la regió dels Llanos Orientales de Colòmbia.
CONTEXT
Ariari-Guayabero és una de les quatre regions en què es divideix el Departament del Meta, que comprèn l’eix format pels rius Ariari-Güéjar-Guayabero. Se situa a la part sud-occidental del departament, entre els rius Güejar, Guayabero, Guaviare i Ariari, amb una població d’aproximadament 73.246 habitants, distribuïda en els municipis, d’est a oest, de: La Macarena, Vista Hermosa, Puerto Rico, Puerto Lleras, La Uribe i Puerto Concordia.
La regió del Ariari-Guayabero presenta un procés continu de colonització i poblament, acompanyat actualment d’una mobilitat de la propietat rural, principalment produïda pel desplaçament forçat i l’accentuació del conflicte armat. Ha estat considerada com la “regió bressol de les FARC-EP” i punt de partida per al seu desenvolupament; aquest és un factor determinant, per a la lògica operativa utilitzada per l’Estat colombià davant el tracte de la població civil camperola.
Gran part de la regió del Ariari – Guayabero va formar part dels territoris que conformaven la Zona Distensión; entre ells, els municipis de Vista Hermosa, Uribe i La Macarena. Des de la implementació de la política de “seguretat democràtica” i del Pla Patriota el 2004, ambdós engegats per recuperar i consolidar els antics territoris dominats per la guerrilla, després de la ruptura de les negociacions amb el govern, l’any 2002, les comunitats han hagut de patir una violació sistemàtica del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans. Els resultats han estat les recurrents execucions extrajudicials de camperols, comerciants i població civil, que són presentats com a “guerrillers donats de baixa en combat”, i la persecució de qualsevol forma d’organització social, agrària o sindical, que és estigmatitzada com a col·laboradora de la guerrilla.
També han d’afrontar les desaparicions forçades, les fumigacions indiscriminades, el desplaçament forçat i, finalment, l’asfíxia econòmica davant el bloqueig de les línies d’accés a la regió; tot això, marcat per la creixent i permanent presència de la força pública a la zona. D’aquesta manera, l’Exèrcit Nacional en lloc de ser un factor de fre a les vulneracions de drets humans, és, per contra, un actor principal en la comissió de moltes d’aquestes vulneracions.
Una evidència d’aquesta realitat va tenir lloc l’any 2010, amb el descobriment d’un cementiri clandestí del municipi de La Macarena, en un terreny controlat per les forces militars, que segons els peritatges de Nacions Unides comptava amb més 600 cossos. Des de llavors, s’ha identificat altres cementiris similars a diferents indrets de la regió.
En aquest context, el projecte planteja la defensa i promoció dels drets humans de la població camperola que es troba a les zones de conflicte armat. A més, enforteix la capacitat de les organitzacions camperoles de la regió de l’Ariari-Guayabero per a implementar mecanismes de protecció i d’exigibilitat dels seus drets. D’altra banda, ofereix assistència jurídica integral i atenció psicosocial a les famílies de víctimes del conflicte i de violacions dels drets humans.
Finalment, contribueix a establir la veritat, justícia i reparació integral en casos emblemàtics de violacions a drets humans davant instàncies de justícia nacionals i internacionals mitjançant identificació, documentació i assistència jurídica; així com ajuda a visibilitzar i sensibilitzar a nivell nacional i internacional sobre la situació política, social i econòmica de la regió.
DADES COMPARATIVES
Catalunya: 32.000 km2
Província de Barcelona: 7.700 km2
Meta: 85.635 km2
La Macarena: 11.300 km2 – 25.000 hab
Villavicencio: 1.338 km2 – 480.000 hab
Bogotá: 1.775 km2 – 7.800.000 hab
L’extensió que ocupa el municipi de La Macarena (11.300 km2) és quasi una vegada i mitja tan gran com la província de Barcelona (7.700 km2); però al 2012 només tenia uns 27.000 habitants, que suposa una densitat de població del 2,15 hab/km2. La majoria dels habitants (prop de 23.000 persones) estan dispersos en les “veredas”; i els 4.000 restants habiten a la capçalera del municipi.
Àrea geogràfica: Colòmbia, regió sud-oriental, municipis de La Macarena, Vistahermosa, Puerto Rico, Puerto Lleras, La Uribe i Puerto Concordia
Duració: Del març del 2011 a l’agost del 2015
Socis locals: Federación Nacional Sindical Unitaria Agropecuaria (FENSUAGRO), Colectivo Sociojurídico Orlando Fals Borda (OFB)
Finançadors: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
Cost total del projecte: 840.000 €
Amb el suport de:
.
